VOLEM DONAR SUCRE ALS NOSTRES FILLS?

Amb la meva segona filla volia aconseguir una lactància materna exclusiva durants els 6 primers mesos del meu nadó, i tot haver sigut dur, ho he aconseguit en part gràcies al sucre. Però no escric aquest article per fer apologia del sucre, més aviat tot el contrari. Durant aquests 6 mesos m’he despertat una mitjana de 4 vegades per nit dormint unes 5 hores diàries (tirant a llarg) no seguides.

Els primers mesos sembla que puguis amb tot, tot el cos treu energia de sota les pedres perquè puguis tenir cura del nadó sense defallir. Però cap als 4 mesos, vaig notar que el meu cos havia expulsat totes les hormones de l’embaràs; el cabell va deixar de caure’m i la sensació d’enamorament amb el meu bebè va deixar de ser tan intensa. Vaig començar a tenir ganes de fer altres coses, de pensar en nous projectes, i la son em va començar a passar factura. Llavors vaig començar a tirar del sucre, sobretot a les nits; pa de pessic industrialitzat, iogurs de soja i fruites amb edulcorants…

Eren la meva droga, i em permetia seguir amb el meu dia. Passats els 6 mesos, i aconseguit el meu objectiu d’alletament exclusiu, tan el meu cos com la meva ment em demanaven parar. He deixat el sucre de cop, i he tornat a la meva alimentació saludable. I el resultat han sigut els nervis de punta, palpitacions, insomni, marejos, angoixa, decaïment i sensació d’irrealitat. Després d’un parell de setmanes així, començo a recuperar-me i a sentir que tot està tornant a la normalitat.

Però…De veritat volem donar això als nostres fills?

El sucre refinat provoca hiperglucèmia (pujada brusca i excessiva de glucosa en sang), que ens fa estar en un estat d’excitació física i psíquica, seguit d’un estat d’hipoglucèmia (baixada brusca i excessiva de la glucosa en sang) que ens deixa amb cansament físic i depressió mental. Això ens porta a buscar altre cop el “subidón” ràpid de glucosa i així entrem en un cicle viciós de pujades i baixades que ens destrossa el sistema nerviós. Estem més cansats, més irritables i més agressius. Però aquestes són només les conseqüències de la ingesta a curt termini.

El sucre més comú en la indústria alimentària és l’anomenat sucre blanc; aquest l’extreuen de la canya de sucre o de la remolatxa, però en el procés de refinament d’aquest perd tots els nutrients necessaris per que el nostre cos el metabolitzi. D’aquesta manera el cos s’ha d’espavilar per treure nutrients d’on pot; d’altres aliments o dels propis teixits, provocant un dèficit de vitamines i minerals.

Els nens són els més perjudicats

A els seus petits cossos el joc de la hiperglucèmia/hipoglucèmia els pot provocar estats d’hiperactivitat, nerviosisme i descontrol, sent un perill per a ells mateixos ja que perden la capacitat de valorar els riscos i conseqüències de les seves accions, portant-los a fer coses perilloses sense adonar-se’n. Els nens que durant anys abusen del sucre tenen més probabilitats de patir diabetis, càncer, i malalties corònaries en l’edat adulta.

Si voleu eliminar el sucre de la vostra dieta i de la dieta dels vostres fills, és millor que no ho feu de cop, ja que com dèiem més amunt crea adicció i la falta d’ingesta pot provocar molt malestar, sobretot en els més petits fins que el cos s’hagi depurat totalment.

Es recomanable fer-ho progressivament i anar substituint allò dolç per aliments amb dolçor natural. Quan us agafi el “mono” de dolç podeu prendre un grapadet de panses, orellanes o fruites madures; i augmentar el consum de cereal integral a la vostra dieta donarà glucosa d’absorció lenta al vostre cos i l’ajudarà a equilibrar-se de nou.

Font utilitzada: https://etselquemenges.cat/especialista/olga-cuevas/laddiccio-al-dolc-aneu-amb-compte-amb-el-sucre-olga-cuevas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *