LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA SUBJECCIÓ AMB LA MARE

A què em refereixo quan parlo de subjecció?

Aquest terme s’agafa de la biologia. És la acció de penjar-se de la mare que adopten tots els primats acabats de néixer. D’aquesta manera es procuren la protecció i la cura de la mare que el resguardarà dels perills. Una bona mare primat se sent satisfeta de que el seu cadell s’enganxi amb força de forma segura. A mesura que el cadell va guanyant confiança provarà d’explorar el seu entorn de manera independent, i la mare estarà satisfeta i atenta a qualsevol problema per intervenir si el petit necessita ajuda.

Doncs bé en els cadells humans funciona de la mateixa manera. De fet, el porteig és una manera molt instintiva de carregar els nostres nadons que recorda molt la pràctica primat. Així doncs, nosaltres, les mares humanes també establim el mateix protocol de seguretat per als nostres petits. Però no totes les mares són tan eficients com voldrien, i no totes aconsegueixen fer sentir segurs als seus petits, ja que com a mares tenim els referents de les nostres pròpies mares i normalment es repeteixen inconscientment els mateixos patrons. Si la nostra mare ha estat una “bona cuidadora”, és molt possible que sapiguem com cuidar el nostre nadó i fer-lo sentir segur. Si per el contrari la nostra mare no ens va fer sentir segurs a nosaltres quan érem el seu “cadell”, nosaltres quan siguem mares tindrem tendència a desprotegir de la mateixa manera als nostres petits. Però no cal alarmar-se que res és irreversible, per això és important prendre’n consciència, per poder modificar conductes en cas que sigui necessari.

Com deiem a vegades les mares no aconsegueixen donar un missatge de seguretat al seu petit i això fa que no estableixi una bona subjecció amb la seva mare. Aquesta mala subjecció pot venir per transmetre al nadó dos missatges diferents:
La idea de que el món és un lloc terrorífic ple de perills, o que la mare es sent vulnerable, farà que el nadó s’hagi de “subjectar molt molt fort”. Aquest nen no s’atrevirà a explorar el seu entorn, i estarà ansios per la subjecció a la seva mare/pare.

L’altre missatge que un nen pot rebre és que la seva mare prefereix fer altres coses que ocupar-se del nadó o està massa estressada per fer-ho. En conseqüència la criatura entén que s’ha d’espavilar sola. Aquests nens són evitadors de les seves mares o pares ja que detecten aquest desinterès cap a ells i busquen desesperadament la seguretat en altres adults o en ells mateixos.

S’ha de vigilar aquests comportaments en els nostres fills, sense obssessionar-se. Si observem certes actituds d’evitació o aferrament ansiós cap a nosaltres o cap algun dels seus cuidadors habituals sabrem que alguna cosa no rutlla. D’aquesta manera podrem modificar conductes amb la finalitat de fer una bona feina com a mares i establir vincles més sans, que permetin trencar patrons antics (nostres amb les nostres mares o pares), i donar seguretat als nostres fills i filles el dia de demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *